|
 |
|
Tienes que estar registrado para ver este contenido |
Estanislau Verdet
Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest
2006
CD - Pop Lletgista
El disc “Un que de tan llest és tonto i un que de tan tonto és llest” és un cant al Lletgisme, un disc que no pretén ser original, ni d'autor. No pretén tenir un estil propi. És senzillament un “divertimento”.
El disc barreja l'absurd, la passió per allò que és lleig, la crítica, la ironia, la diversió i els sentiments, amb una gran dosi de vergonya aliena i un punt de naïf. Però en el disc tampoc hi apareix l'absurd per l'absurd. Totes les cançons tenen un sentit i un missatge però es poden disfrutar sense necessitat de trobar-lo.
A nivell musical, d'estil no n'hi ha ja que la música ha estat entesa com a “banda sonora” del personatge que, en cada moment, l'Estanislau parodia/critica o del tema del que es parla.
Les cançons majoritàriament parodien, critiquen o ridiculitzen temes com els snobs, a la cançó “Farsant per la font del gat”, els músics de balades horteres que van pujant de to, a “Himne”, la generació d'Internet que puja, a “Ja tinc el teu Mail” (evidentment aquesta és un Reggaeton) o la normalització lingüística, en el tema “Per fer país insultem en Català”. Però també hi ha peces més serioses com “Ni tu ni jo” o “M'agradaria ser un Lemür” que parlen més de la solitud i del desamor, sempre des de l'òptica lletgista però sense deixar de tractar-los amb serietat: “Tu podries ser un Mp3 per no ocupar tan lloc en el meu cor...”, “M'agradaria ser un Lemür que no sé com son, i no pensar en tu...”
|