Crazy Notes
Després d’un primer disc dedicat a l’obra de Neil Young traduïda al català, els Crazy Notes tornen a l’escena amb Temps, un disc de cançons pròpies on el millor rock és el denominador comú. Es tracta d’un treball ambiciós i elaborat, un grapat de cançons d’alçada tractades amb una producció acurada i subtil. No seria agosarat definir aquest Temps com una obra de rock adult que alhora connecta amb els corrents més interessants del panorama contemporani. Escoltar cadascuna de les cançons incloses en aquest treball ens ajuda a entendre que rere els Crazy Notes hi un llarg camí recorregut i un bagatge musical, que sens dubte, determina el seu bon gust i la claredat de les seves idees.
Temps no és un disc de mestissatge musical, però si una proposta on diverses formes d’entendre la música poden caminar juntes, i fins i tot amalgamar-se per donar força i coherència a les cançons. El folk, el blues, el funk i molts altres senders sonors hi són presents, però sempre al servei d’un resultat final que hem de definir com rock del bo, sense concessions, i expressat amb l’energia necessària per tocar ànimes amb trets musicals.
Aquest segon disc dels Crazy Notes, el primer totalment integrat per cançons pròpies, es una immillorable carta de presentació d’un grup que ja destaca en l’actual panorama del rock en català. Temps és, entre moltes altres coses, una gran oportunitat d’escoltar rock sense concessions (El llibre mut), dosis de folk (Loverman), cançons sinceres carregades d’intenció i contingut (Temps).
