| Tienes que estar registrado para ver este contenido |
14 de Octubre de 2010
“Ara em sento molt més enfocat, gràcies a tot aquest treball espiritual: un viatge iniciàtic que ha durat quatre anys. I en aquests moments ja sé que el que vull fer és música”. Sorprèn una mica que això ho digui Eduard Canimas, una presència constant en la música gironina des dels temps de Zitzània i un cantautor que acaba de publicar el seu tercer disc en solitari, Sagrat cor (Música Global), després de Canimas i rebentes (2003) i Noh iha crisi (2006). A l'observador extern li sembla que fa temps que sap que la música és la seva prioritat. Ell ho relativitza: “Abans, la meva energia estava més dispersa, sempre buscant coses en altres àmbits, perquè sempre he estat força tastaolletes”.
Sagrat cor és un disc farcit de referències espirituals, per dins i per fora. “Em va costar molt acceptar la meva espiritualitat, i aquest disc representa un salt que em feia una mica de por, perquè tocava àmbits molt personals, tot i que al final el jo tampoc no hi és gaire, sinó més aviat el nosaltres. Parlo de tot allò que ens uneix un cop deixes a part la racionalitat, la ment. La relació que tenim amb l'entorn és la mateixa que tenim amb nosaltres mateixos. I es tracta d'anar-se despullant de neurosis i de tot allò superflu per arribar a l'essència, que és l'amor. L'amor és el fil conductor d'aquest disc, gràcies a una sèrie de tècniques orientals i xamàniques que van a parar allà mateix per diferents vies.” El seu viatge iniciàtic no el va portar a l'Índia. De fet, si hagués pogut escollir un destí, diu que hauria triat l'Amazònia, a la recerca de xarops i altres medicines xamàniques que ens purguin l'ànima.
Als escèptics i materialistes, Canimas tampoc no els tanca les portes: “El disc té diferents nivells d'implicació per part de qui l'escolta, que es pot quedar a la superfície o entrar-hi més”. De fet, no tot és espiritual i eteri en aquestes noves setze cançons: “Girasol, el primer tema, és una espiral que comença parlant de l'amor més humà i va evolucionant cap a un amor més universal. L'univers també està a dins nostre”.
Sense pretendre-ho, Eduard Canimas sembla un visionari: fa quatre anys va titular un disc Noh iha crisi quan la crisi encara no era el pa nostre de cada dia. “No acceptar la crisi en l'àmbit personal i social és fer veure que no passa res i, en certa manera, és com tocar fons”. El nou disc es posiciona en una línia de pensament molt actual: “Podem assumir la crisi com una oportunitat per al canvi. Tot i que, com ha dit algú, no és que estiguem en crisi: és que nosaltres som la crisi, som excessius en tot”.
Musicalment, aquest disc coproduït per Canimas i el seu fidel guitarrista David Ibáñez és en alguns moments força terrenal i divertit. “No vull deixar de banda el sentit de l'humor. Om Nama Shivaya, per exemple, és un mantra hindú en forma de rock'n'roll”.
A més d'Ibáñez (guitarres acústica i elèctrica, lap steel, ukelele i banjo), també continua amb Canimas des del primer disc Marc Clos (bateria i percussions) i, des del segon, Manel Vega (contrabaix i baix elèctric). Ara també s'ha incorporat a la formació de directe la flautista Míriam Encinas, perquè la flauta té força pes en les noves cançons. Pels estudis 44.1 també van passar la cantant Ivette Nadal, Xavi Lloses (teclats i acordió), Emilio Hernández (percussions índies) i Albert Gumí (clarinet).
Canimas preestrenarà el nou disc el 13 de novembre al teatre de Caldes de Malavella i el 30 de gener actuarà a Luz de Gas, dins del festival Barnasants. El 31 d'octubre, Canimas també cantarà alguns temes en el recital de poesia que Roger Costa-Pau oferirà a La Planeta (Cavada pell) i la seva agenda immediata també inclou el rodatge, aquest cap de setmana, del videoclip de Puc tancar i obrir, a l'Albera, amb Lluís Baulida com a realitzador.
Font: El punt diari. Xavier Castillón
