Tenir-ho Tot

Has d´estar registrat per veure aquest contingut

Senyors Tranquil

Tenir-ho Tot

A la recerca d'una veu pròpia, David Amills i Gad Sans, decideixen aparcar els estàndards de la Bossanova i embrancar-se en la composició. En Gad tenia un munt de petites idees gravades en un mini-disc, i en David a casa, buscava sense èxit, una lletra per un parell de composicions de feia temps. Les posen en comú, i es proposen de fer les lletres conjuntament, quedant als bars, en algun banc de Gràcia, on fos, i quan trobessin una estona. De tot aixìo néix “Tenir-ho tot”, el seu primer disc, gravat als Estudis Miau de Barcelona entre l'Octubre i el Desembre de 2009.

La increïble coincidència en afinitats musicals fa possible que aquest duet pugui sentar-se i composar conjuntament. Per estalviar-se les complicacions de tenir una banda, el repte ha estat d'aconseguir fer cançons que s'aguantin només amb dues guitares i dues veus. D'aquí que la composició musical i la lletra esdevinguin fonamentals. Redescobrint la bellesa d'allò simple, revestida sempre amb la calidesa del so acústic, de la fusta, Senyors Tranquil s'embranquen així en un projecte que acaba inscribint-se, sense proposar-s'ho, en el món del folk. Comparats amb Simon & Garfunkel, ells s'identifiquen més amb els Kings of Convenience, i també reivindiquen les arrels menystingudes de la Cançó catalana.

Per la gravació de “Tenir-ho tot”, el duet barceloní compta amb la producció d'un jove músic i productor: Pau Vallvé, responsable de projectes com Estanislau Verdet, o Maria Coma, i per a ells, algú “senzillament genial”. Atrets pel projecte d'Estanislau Verdet, Senyors Tranquil, confien a Pau Vallvé el propòsit de gravar quelcom acústic, amb el so més fidel que sigui possible, i revestir-ho molt subtilment amb detalls, quan sigui necessari. En Pau Vallvé entèn perfectament la idea i el resultat accaba essent tan satisfactori, que fins i tot cal treure coses que, senzillament, no calen.

A través d'internet, es filtra que s'acaben de penjar certs temes al myspace, i un blog nacional molt visitat (JNSP) en fa una molt bona crítica. És aleshores quan Guille Milkyway, de La Casa Azul, en parla a RAC1 com d'una revel.lació, i ens escriu al myspace “més maco impossible”. El myspace s'omple de mil.lers de visites diàries i les crítiques es succeeixen (*). Ens truca la productora Project per oferir-nos estar al cartrell del Festival de Guitarra de Barcelona, i tocar al Luz de Gas el 5 de Juny. Després d'una altra oferta discogràfica, el duet decideix signar amb Global, amb qui treuràn el disc a mitjans de Maig.