Natxo Tarrés no va sol en aquest vaixell. Va acompanyat d'una banda de luxe, els Wireless, formats per Roger Farré (Gossos), Dídac Fernàndez i Fernando Tejero (Macaco), Ritxi Dieguez i Damià Olivella.
Tots ells posaran el seu granet de sorra perquè el foc continuï encès.
El cas de Bob Marley és únic i paradigmàtic. Un jove nascut i criat als guetos més pobres de l'illa de Jamaica va ser capaç - juntament amb la seva banda, els Wailers,- de
convertir-se en l'artista més popular del mal anomenat Tercer Món. No és fàcil que això pugui succeir, no hi ha gaires casos i sens dubte el seu és el més espectacular. Els joves Wailers van deixar momentàniament l'illa de Jamaica per llançar-se a conquerir Occident. Primerament se'ls va rebre amb fredor i llunyania, ja que per a Occident el reggae tenia unes connotacions folklòriques. Va caldre fer les produccions més digeribles per a un Occident que encara vivia d'esquena a la música global. Amb el pas del temps i gràcies a la seva tasca, Marley es va convertir en un bàlsam per a un món malalt que necessitava músiques alliberadores, amb discurs i amb potencial, per moure estadis sencers al ritme característic del reggae.