Mone
“Si et vull regalar, es perquè tu em fas cantar”, això és el que diu la Mone, el que fa i el que ha fet sempre.
“REGAL” és el seu primer treball discogràfic, ara que vesteix una dilatada i enriquidora trajectòria feta “amb passes lentes, sense pressa i sense por” en els escenaris i la televisió. Fruit de somnis que bateguen i realitats que dibuixen l’autoria d’unes cançons majoritàriament de creació pròpia.
Ens trobem enfront «d’un disc de sentiments » en el que diferents estils són abraçats per la personalitat i la proximitat de la seva veu. Les lletres senzilles escrites des de la sinceritat, ens parlen del meravellós i complicat món de la dona, entre d’altres pinzellades vitals. Ens trobem davant d’una Mone valenta que ens mostra sense vergonyes la Mone més nena i entusiasta, la Mone més adolescent convertida en « papallona que s’obre a la vida » i que es « calça les sabates de corre per la vida », i la Mone més dona, més adulta, enèrgica, exemple de superació, compendi d’elegància i humilitat.
Les músiques d’aquest « REGAL » son tenyides d’un pop suau, sense estridències i amb clares influències de la bossa nova i el soul.
Davant de tot aquest material i obrint « amb orgull » la llista de cançons trobem « El mapa del teu cor », cançó que Mone ha interpretat en la sèrie de TV3 « El cor de la ciutat » com a Empar Fortuny, personatge que ella mateixa encarna, polifacètica, i ens acosta cada dia a la pantalla de casa nostra.
« REGAL » es explicat des del bilingüisme, com a reflex d’una realitat social. Fins i tot una cançó en francès « Chercher l’amour » que Albert Guinovart va composar pel musical « Gaudí » enriqueix aquest treball. Així l’artista s’endinsa sense por, amb il·lusió i energia en el món de la composició.
Cançons com « CAIC,CAIC,CAIC », « INDEPENDENCE WAY », « AMIC, AMANT, COMPANY », « CANT A LA LLUNA », « REGAL », « LEVANTO EL VUELO », « BESO TU CD », « EL MAPA DEL TEU COR », « CHERCHÉ L’AMOUR »… m’acaronen al escriure aquestes paraules . La seva veu, la seva presència, la seva persona, m’acosten a “un univers de histories amb noms propis” i em sento tranquil, agraït per la seva proximitat, admirat d’una dona forta que canta dolça a l’esperança “en les aigües transparents del esforç fet alegria”.
Al tenir REGAL entre les mans direu: “Mira-la, que bonica i que senyora”.
